SEGLE XX
Plaça de l’Ajuntament
L’antiga església de Sant Jaume va sofrir desperfectes a la guerra civil i no estava en condicions per celebrar el culte religiós. Isidre Puig Boada, com a arquitecte diocesà, presenta un projecte de construcció de la nova església, prevista en un altre indret (a l’altra banda de carretera) d’on es trobava l’església vella. En l’expedient de reconstrucció l’arquitecte informa d’un acord amb l’Ajuntament de la vila per tal de rectificar el traçat de la carretera que passava entre la casa consistorial i les restes de l’església parroquial, de manera que l’Ajuntament adquiria el solar i la resta d’edifici de la parròquia, i cedia a aquesta un solar gran i contigu a l’actual casa consistorial. Aquest acord tardà anys, però, en materialitzar-se. El rector de la ciutat a l’any 1945 envia una carta circular dirigida a les famílies comunicant la decisió de construir el nou temple parroquial.
Les restes de l’església vella no foren definitivament enrunades fins a l’any 1957, per bé que les obres de l’església nova s’havien començat l’any 1949 i s’inaugurà l’any 1952. L’empresari de l’obra fou Rossend Vilaró Borrell i el cost final de l’obra fou d’uns 2 milions de pessetes.
L’any 1952 es celebra l’acte inaugural de benedicció del nou temple parroquial oficiat pel nunci apostòlic de Sa Santedat a Espanya i dels bisbes de Solsona, Lleida i Segorb. Al mateix any es construeix el campanar, de forma quadrada, on l’altura de l’escala fins a la planta de les campanes és de 22, 5 m. i que s’hi accedeix gràcies a 132 esglaons. Costa 400.000 pessetes. Es beneeix la nova campana: IGNATIA, donada per la família Jaques.
Aquest nou temple s’inspira en l’arquitectura florentina, de grans dimensions, és de planta basilical amb dos naus laterals i una de central molt més alta i escalinata d’accés, amb baptisteri de planta octogonal i campanar de planta quadrada, tots dos independents.
El campanar està inspirat en conjunts italians d’època medieval conegudes per l’arquitecte com el campanile de Venècia, o les torres de Montjuïc construïdes amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona l’any 1929. Te forma quadrada i des de la base fins al cim hi ha 40 metres d’alçada. Tot el conjunt és de maó vist i la façana principal ve precedida d’un atri obert amb arcs de mig punt.
Val la pena destacar de l’interior la capella del Santíssim, la talla de la Mare de Deu de Montserrat i la del sant Crist, ambdues fetes per un dels escultors mes importants de Catalunya, Josep Martí-Sabe; les altres obres les varen dur a terme els germans salesians de Barcelona. Mes endavant es substituïren les antigues campanes per unes de noves fabricades artesanalment a Alemanya. Cada campana te un nom i són els següents: Jaume de 300 kgs, Mercè de 400 kgs, Isidori de 1.200 kgs i Rossenda de 600 kgs. Totes elaborades a la foneria A. B. Heilbronn. El dia 8 de desembre de 1991, el bisbe Deig, les beneí, i foren estrenades pel Nadal del mateix any.
Per saber-ne més:
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Mollerussa. Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Mollerussa. Desembre 2008 Esglèsia parroquial de Mollerussa. Esglèsia de Sant Jaume
CULLERÉS BALAGUERÓ, Miquel Àngel. POLO SILVESTRE, Miquel. RIPOLL BALLESTÉ, Josep. Història gràfica de Mollerussa. Ajuntament de Mollerussa,2004
POLO SILVESTRE, Miquel. Mollerussa. De poble a ciutat 1939-1988. Mollerussa: Ajuntament de Mollerussa, 1995 .
REBOLLEDO, Francesc. Personatges i història de Mollerussa a través dels seus carrers. Ajuntament de Mollerussa. Mollerussa. 1996
YEGUAS GASSÓ, Joan. Mollerussa. Valls: Edicions Cossetània. Col·lecció La Creu de Terme, 2003.