MOLLERUSSA, amb més de 15.000 habitants, és la capital de la comarca del Pla d’Urgell que comprèn setze municipis i dos agregats. En aquests moments és una de les ciutats més importants de la província de Lleida amb una economia que té la seva fortalesa en el sector serveis i en la indústria vinculada a l’agricultura i la ramaderia.
Malgrat que la primera vegada que troben documentat el nom de Mollerussa és de l’any 1079 dins el Liber Feudorum Maior, on figura amb el nom llatinitzat de Mulieruciam com un dels llocs que es trobem dins la zona de conquesta i repoblació encomanada a Berenguer Gombau d’Anglesola. Mollerussa com altres pobles de la comarca formava part d’un conjunt d’aldees i granges per a l’explotació agropecuària dins territori fronterer tenia un poblament dispers format per petits llogarets que permetien la defensa de la frontera oriental de la taifa de Lleida, conegut amb el nom de la plana de Mascançà ( fahs Maškīğān en àrab ). Això no vol dir que els seus orígens siguin àrabs, els diferents jaciments arqueològics trobats a la comarca i la toponímia d’aquest pobles ens fa preveure que aquest poblament ja existia segles abans.
El fet que Mollerussa és trobés al costat del Camí Ral de Barcelona a Lleida va fer que s’hi trobés a una fonda reglamentada ja en temps de Jaume I i que perdurà fins a finals del segle XIX. Diversos viatgers és van allotjar en aquesta fonda com el rei Alfons el Benigne, el príncep florentí Cosme de Medici , que hi pernoctà acompanyat de Pier Maria Baldi, autor d’un dibuix de la població al segle XVII.
L’activitat econòmica de Mollerussa com la resta de pobles del Pla d’Urgell era l’agricultura i l’aprofitament de les pastures. El segle XIX va ser una època de canvis que va marcar molt la història de Mollerussa. L’arribada del ferrocarril l’any 1861 juntament amb l’aigua de reg del Canal d’Urgell i que aquesta escollis Mollerussa com a seu administrativa de l’empresa a Lleida va començar a provocar una sèrie de canvis a la població que va culminar a finals de segle amb la instal·lació a Mollerussa d’una fàbrica de paper de l’empresa la Forestal de Urgel. Aquesta va ser un reclam i en pocs anys Mollerussa augmentar de població. El sector serveis va començar a reemplaçar l’agricultura com a activitat principal de la població. Amb aquests canvis van començar aparèixer a Mollerussa ateneus i agrupacions culturals com l’Amistat, l’any 1905, famosa pel Concurs de Vestits de Paper que es celebra des de l’any 1964. La fira de Sant Josep que va començar l’any 1872, poc a poc es va anant convertint en un referent a la comarca per ser en l’actualitat una de les fires agrícoles més importants de Catalunya. L’any 1973 se li atorgà el títol de ciutat
