- Josep Torres Tribó i Ramon Rocaspana Duart són recordats amb la col·locació de dues llambordes de memòria a la plaça de l’Ajuntament
Mollerussa ha homenatjat aquest migdia a dos mollerussencs que van ser deportats a camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. Són Josep Torres Tribó i Ramon Rocaspana Duart en memòria dels quals s’ha instal·lat al davant de la casa consistorial dues Stolpersteine o llambordes commemoratives, obra de l’artista alemany Gunter Demnig, en les quals es recullen les principals dades d’aquests dues víctimes de l’Holocaust.
La glossa de les dues persones homenatjades ha anat a càrrec de Jaume Suau, president del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà, el qual ha afirmat que “cal fer lloc a les absències per pensar i reflexionar i donar visibilitat a les veritats doloroses per combatre el retorn de l’autoritarisme, el racisme i la persecució ideològica”
L’acte ha comptat amb la presència d’una de les netes de Josep Torres Tribó, Hortènsia Inés Torres, que actualment resideix a França, la qual ha parlat del seu avi a qui ha recordat com un militant activista compromès amb la llibertat a qui no li agradava destacar i rebre homenatges i ha volgut anunciar l’edició d’un llibre prevista per al setembre que glossarà la seva figura.
Per la seva part, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, s’ha mostrat satisfet de poder acollir aquest acte de reparació històrica a la figura de dos mollerussencs represaliats i ha assenyalat que amb aquest acte “Mollerussa participa d’un mapa de memòria col·lectiva” que ens ha d’ajudar a no repetir els errors del passat. També el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, s’ha referit al fet que “recordar és més necessari que mai per les amenaces que ens assetgen i és “una aposta per la justícia, la reparació i la generació de confiança en el gènere humà”
La lectura a càrrec de Jaume Jovells i Cristina Simón, de Saó de Ponent, de diferents fragments del llibre sobre Neus Català Un cel de plom, de Carme Martí, i la interpretació d’El Cant dels Ocells, de Pau Casals, a càrrec de Pol Aguilera, alumne de violoncel de l’Escola Municipal de Música, han tancat l’acte, que s’ha fet a la plaça de l’Ajuntament, davant de la casa consistorial que és on s’han situat les llambordes perquè tinguin visibilitat.
Josep Torres Tribó
Josep Torres, nascut a Mollerussa el dia 3 octubre 1899, fou un filòsof i mestre racionalista, autor de l’assaig Elogi de la Mentida (1928) i de l’obra teatral de caràcter social La ciutat ens pren els fills (1925). Durant la guerra civil, va a dur a terme una activitat sindicalista molt rellevant. Posteriorment, es va exiliar a França i a l’agost de 1940 fou deportat a Mauthausen. Va ser assassinat pels nazis el setembre de 1941 al camp de Gusen. L’any passat, Edicions Cal·lígrafs de Figueres va anunciar la reedició de l’autor gràcies a la tasca d’investigació del filòsof Max Pérez. Un dels suports econòmics que s’hi suma al projecte és el Museu de l’Exili de la Jonquera.
Ramon Rocaspana Duart
Ramon Rocaspana Duart va néixer el 7 gener 1922 a Mollerussa. La família Rocaspana va estar molt poc temps a Mollerussa i al cap de poc van marxar a Barcelona. Va ser detingut i deportat al camp de concentració d’Auschwitz , en surt el 19 d’abril de 1945, però continua presoner fora del camp no se sap on, i després reingressa al camp de concentració de Dachau. El 29 d’abril de 1945 és alliberat. Se’n va anar a viure a França.
324 Stolpersteine a Catalunya i 75.000 per tot el món
En aquests moments, a Catalunya hi ha 324 Stolpersteine, que a finals d’any seran ja 389, segons dades del Memorial Democràtic de la Generalitat, institució pública encarregada d’adquirir les llambordes i coordinar-ne la instal·lació. Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera Stolpersteine l’any 1996. Des de llavors, ha col·locat més de 75.000 llambordes en record dels deportats a una vintena de països com França, Finlàndia, Lituània o fins i tot Argentina. Stolpersteine és un terme alemany que vol dir ‘pedres que ens fan ensopegar’. Segons Demnig, aturar-se i inclinar-se per llegir la inscripció de la llamborda és una mostra de respecte cap a les víctimes. Es tracta d’uns blocs de ciment, d’aproximadament 10 cm x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades de les persones detingudes i deportades.