De l’ordre de 150 professionals han participat aquest matí en la XVIII Jornada Intercomarcal sobre el cultiu del panís que s’ha realitzat a la Sala d’Actes de l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell. La trobada, a la qual Fira de Mollerussa participa a nivell organitzatiu des de fa quatre anys, dona el tret de sortida al programa de Jornades Tècniques de la Fira de Sant Josep, certamen que celebrarà la seva 147a edició del 16 al 19 de març. Juntament amb l’ens firal, la jornada d’avui està organitzada per l’IRTA i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
A la participació de Fira de Mollerussa en aquests darrers anys s’ha referit el director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, en la seva benvinguda als assistents. Segarra ha manifestat que la voluntat és la de “sumar sinergies, recursos i esforços” per convocar jornades més professionals i de més qualitat.
En la seva intervenció, el director ha recordat que enguany es compleixen 40 edicions de les Jornades Tècniques en el marc de la Fira de Sant Josep, dada que ha destacat per la professionalitat que aporten al certamen, alhora que ha posat en valor el fet de coorganitzar-les juntament amb diferents institucions i col·lectius com el Departament d’Agricultura, l’Irta o la UdL.
En l’acte de la presentació de la jornada ha participat també el cap de l’Oficina Comarcal del Pla d’Urgell, Andreu Bosch, qui ha rememorat els inicis d’aquestes sessions al Cinema Urgell de Linyola, alhora que ha atribuït el seu èxit a l’evolució i la professionalitat del sector. “La gent que fem panís hem de ser professionals”, ha dit. Bosch ha justificat la seva valoració explicant que són molts els factors que influeixen en la producció d’aquest cultiu, com són la climatologia, les varietats o les males herbes.
La jornada més important a Catalunya sobre aquest cultiu
També hi ha participat en l’acte Antoni López, de l’Irta Lleida, qui ha definit la trobada com un “clàssic” i una “cita anual” per als productors de panís, sobretot de la zona dels regadius de Lleida. López ha defensat que la jornada d’aquest matí és la més important a Catalunya sobre aquest cultiu, alhora que ha desglossat els principals temes que han centrat les sessions i que han estat: la presentació de resultats de varietats noves que arriben al mercat i informació del seu comportament i l’adaptació a la zona, o el problema de l’aranya, sobretot en les dues darreres campanyes, i que “pot arribar a ser un problema greu en el cas que aquestes calors de l’estiu es tornin habituals”.
Altres dels temes d’actualitat que s’han tractat al llarg del matí han estat l’aprofitament del rostoll, pel seu valor com a fertilitzant i també econòmic, així com la incursió de noves males herbes “molt difícils d’erradicar” com l’amaranthus palmeri, que “cal controlar molt de prop perquè pot ser un veritable problema, ja que no tenim herbicides contra ell i pot fer que el panís quedi anul·lat d’alguna manera”, ha afegit el representant de l’Irta.
Antoni López ha explicat que la zona productiva de panís a Catalunya es concentra a la zona de regadius de l’Empordà i a la Plana de Lleida. A nivell de xifres, hi pot haver sobre unes 40.000 hectàrees de cultiu sent el rendiment mitjà d’uns 15.000 kg per hectàrea -una de les més altes del món, segons López-, si bé l’any passat va baixar a 10 o 12.000 a causa de l’aranya. López ha afegit que aquest cultiu necessita molta inversió i actualment els preus de venda són molt justos, el que deixa un marge “molt just”.
A més d’Antoni López, que ha presentat la ponència Comportament dels nous híbrids de panís a Catalunya. Resultats dels assaigs Irta 2018, han participat en la jornada Josep Mª Montull, de la UdL i amb la conferència Estat i distribució de les resistències a herbicides de Sorghum halepense i Echinochloa a la província de Lleida; Enric Armengol, de la Unitat de Mecanització de la UPC, i amb la xerrada Noves Tecnologies en la sembra del panís; Josep M. Llenas, del Servei de Sanitat Vegetal del DARP, amb la ponència Situació actual en el control de Teosinte i de la nova herba Amaranthus palmeri a Catalunya; Ramon Costafreda, de la Cooperativa Agrària de Miralcamp, i que ha parlat sobre La problemàtica de l’aranya en panís i Iniciatives, i Jaume Lloveras, de la UdL, sobre La incorporació del canyot al sòl: interès fertilitzant i econòmic.