La periodista kurda Amina Hussein recull el Reconeixement Ànima per visibilitzar “la revolució de les dones” de Rojava

La guardonada ha rebut el reconeixement en un acte celebrat al Teatre L’Amistat
  • La consellera d’Acció Exterior destaca la tasca en defensa del poble kurd que porta a terme la guardonada des de Catalunya

 

 

Els Reconeixements Ànima Ciutat de Mollerussa, impulsats per l’Ajuntament de Mollerussa i el Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran, reconeixen en la seva sisena edició la periodista i activista kurda-catalana Amina Hussein per la seva labor compromesa i el seu coratge en donar visibilitat a la Revolució de Rojava (zona situada al Kurdistan sirià -nord i est de Síria), un moviment que s’ha arribat a anomenar “la revolució de les dones” i que va començar amb la retirada de les forces del règim sirià de la majoria de les ciutats i pobles del nord i nord-est del país i l’establiment de l’Administració Autònoma.

 

La guardonada ha rebut el reconeixement en un acte que ha tingut lloc aquest vespre al Teatre L’Amistat i que ha estat presidit per la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, la qual ha destacat la “vida de resiliència i lluita” de l’Amina Hussein, a la qual ha felicitat en nom del Govern pel reconeixement que “ha de ser un estímul addicional a la feina en defensa del poble kurd i de denúncia de la realitat què viuen. La consellera ha destacat que des de l’acció exterior de les institucions catalanes “sempre s’ha donat suport a les causes humanitàries com la de l’Amina, fent atenció als problemes que pateixen nacions sense estat com el poble kurd, ja que són realitats amb les que Catalunya té especial sensibilitat”, i ha felicitat a l’Ajuntament i el CIS Àngel Olaran per una iniciativa que “després de la seva sisena edició ja es podria definir com a tradició”.

 

La periodista i activista ha dit que “és un honor rebre aquest reconeixement, no només per a mi, sinó per tota la lluita de les dones que porten més de 11 anys en guerra a Síria” i ha volgut remarcar, vestida amb un vestit tradicional kurd, que “reivindiquem la nostra cultura, el nostre idioma, les nostres tradicions i els sacrificis que dones i homes del Kurdistan estem fent per aconseguir la nostra llibertat”. En aquest sentit, ha destacat que “el Parlament de Catalunya, amb la seva declaració en suport al poble kurd, és la primera institució en tot el món que reconeix oficialment l’administració autònoma de Rojava, que va arribar en un moment molt complicat a causa dels constants atacs de mercenaris islamistes emparats per Turquia i la declaració va ajudar a fer que la causa tornés a ser notícia”.

 

Amina Hussein ha estat rebuda prèviament a l’Ajuntament de Mollerussa per part de l’alcalde de la ciutat, Marc Solsona, i els portaveus dels grups municipals. Solsona, que ha estat acompanyat per Miquel Pujol, representant de la Fundació CIS Ángel Olaran, ha agraït a la periodista kurdo-catalana la seva “implicació incansable amb la revolució de les dones” i ha subratllat que “Mollerussa aporta el seu granet de sorra amb la visibilització d’aquesta causa, responent a la crida a les institucions des del Parlament de Catalunya quan va fer una declaració de suport al poble kurd”.

 

D’altra banda, Miquel Pujol ha destacat que “és una gran oportunitat tenir a persones com l’Amina a Mollerussa que ens puguin explicar les seves realitats, per a esdevenir referents que ens permetin convertir-nos en una societat millor”, i en referència al seu model de governança, basat en la presència dels dos gèneres en tots els òrgans institucionals, ha afegit que “la regió de Rojava ens pot aportar uns coneixements aplicables al món sencer pel que fa a qualitat democràtica, igualtat de gènere i també presidència que al món europeu no existeixen”. En l’acte també ha adreçat unes paraules a l’auditori la col·laboradora del pare Ángel Olaran, Maider Arostegui, la qual ha deixat testimoni de la feina que s’està fent gràcies al CIS Ángel Olaran a Wukro, on actualment hi ha una guerra civil que impedeix que el missioner basc pugui desenvolupar els seus programes.

 

L’acta de la decisió del jurat, que ha estat llegida pel rector de la Universitat de Lleida i membre del jurat, Jaume Puy, recull que la distinció s’atorga a l’Amina Hussein en reconeixement a la labor realitzada per treure de l’anonimat la lluita dels col·lectius de dones de Rojava. Per la seva part, l’exdirector general de Cooperació al Desenvolupament del Govern de la Generalitat, Manel Vila, ha explicat que la decisió d’enguany del jurat ha estat motivada per el compromís de l’activista amb la revolució de Rojava, un moviment liderat per dones que han defensat, primer els seves cases, després els seus carrers i per últim el seu poble amb armes si ha estat necessari, i creant un model democràtic confederat paritari que és un exemple per Europa i el món. Tant Jaume Puy com Manel Vila formen part del jurat dels reconeixements juntament amb l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i el president de la Fundació CIS Ángel Olaran, Josep Maria Pujol, representat en aquesta ocasió pel seu nebot i vocal del patronat de l’entitat, Miquel Pujol.

 

En l’acte també ha adreçat unes paraules a l’auditori la col·laboradora del pare Ángel Olaran, Maider Arostegui, la qual ha deixat testimoni de la feina que s’està fent gràcies al CIS Ángel Olaran a Wukro, on actualment hi ha una guerra civil que impedeix que el missioner basc pugui desenvolupar els seus programes.

 

Val a recordar que l’any 2016 el jurat va premiar a l’ONG Defensa Civil Siriana (Cascos Blancs), pel seu heroisme, compromís i labor humanitària a Síria. L’any 2017 es va distingir Meir Margalit, del Center for Advancement of Peace Initiatives de Jerusalem, per la seva lluita en defensa de la pau amb el poble palestí. L’any 2018 el guardó va recaure en l’activista Helena Maleno Garzón per la seva defensa dels Drets Humans, l’any 2019 es va distingir l’economista colombià, Henry Acosta Patiño, per la seva tasca com a facilitador de la pau a Colòmbia, mentre que l’any 2020 va recollir el guardó Glòria Casaldàliga, directora de l’Associació Araguaia amb el Bisbe Casaldàliga i neboda de l’eclesiàstic, continuadora de les causes socials i mediambientals impulsades pel seu tiet, mort a l’agost el 2020 a 92 anys.

Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers i persistents que ens permeten obtenir informació dels usuaris. Si continues navegant, considerem que acceptes la seva utilització. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca