- Obra de Felip Gallart i Vicent Lladonosa, posa nom i cognom als 284 reclusos que van deixar la vida en aquesta faraònica obra del segle XIX
La Biblioteca Comarcal Jaume Vila ha acollit aquest dijous la presentació del llibre El presidi de Montclar. Els reclusos en la construcció del Canal d’Urgell, signada a quatre mans per Felip Gallart i Vicent Lladonosa i amb pròleg del geògraf Ignasi Aldomà. El llibre posa nom i cognom als 284 reclusos que van deixar la vida en la construcció d’aquesta faraònica obra d’enginyeria del s. XIX que va transformar el paisatge de la terra coneguda com el Clot del Dimoni. “Som deutors d’aquesta gent que va vèncer el monstre de l’escassedat i la sequera”, ha afirmat Gallart, i amb la informació detallada sobre els 1207 reclusos que el 1860 treballaven en l’obra, segons ha indicat Lladonosa, s’aporta rigor a la història.
La presentació ha comptat amb la participació de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual ha destacat la passió i la satisfacció dels autors per la seva contribució a la història “amb humilitat”, ajudant a entendre la transformació d’un territori explicant-ne “la cara B”. “Treball honest i rigorós” han estat els qualificatius que ha fet servir el prologuista, Ignasi Aldomà, per qualificar una obra que “presenta el moment històric i no renuncia a cap fon d’informació”. Per la serva banda, Jaume Suau, president del Centre de Recerques Mascançà del Pla d’Urgell, del qual són col·laboradors els dos autors, ha fet menció a “l’exhaustiu escorcoll d’extraordinari rigor documental” que és “aquest treball col·laboratiu que ha possibilitat donar veu als protagonistes de la construcció del túnel més llarg d’Europa durant un segle”.
L’obra, publicada per Pagès Editors i finançada per l’Ajuntament de Mollerussa, dibuixa la crònica de les obres de construcció del túnel de Montclar a través dels presidiaris que el van cavar i que n’esdevenen els protagonistes. En aquest sentit, la directora de Pagès Editors, Eulàlia Pagès, ha fet referència a la importància d’explicar la “història precisa, viva i convulsa” d’aquesta epopeia a través de la veu dels presidiaris que la van fer possible.