Conèixer millor els agroecosistemes, amb l’estudi del paper que realitzen cadascuna de les espècies que s’hi poden trobar, permet actuacions estratègiques que ajuden a minimitzar les plagues agrícoles, amb un nul impacte sobre el medi i la salut de les persones. Això és el que ha posat de manifest Òscar Alomar, investigador del subprograma “Entomologia” de l’IRTA de Cabrils, en el marc de la jornada “Biodiversitat funcional: una eina en la sanitat vegetal”, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i l’Associació de Tècnics d’A.D.V. de Lleida, en el marc de la 140ª edició de la Fira de Sant Josep de Mollerussa.
Recuperar la biodivesitat natural dels ecosistemes es planteja com un factor clau per potenciar el control biològic de plagues d’una manera segura, fiable i sostenible. Alomar ha explicat que, tenint en compte que tots els organismes vius juguen un paper ens els cultius, el control biològic té un enorme potencial, ja que permet la manipulació deliberada d’aquests per reduir-ne les poblacions i, conseqüentment, també l’abast de les plagues. Aquestes accions van encaminades a fer que el sistema sigui sostenible per sí mateix, “a que no es degradi, a que sigui eficaç per al control de plagues, amb el menor ímput de factors externs”. En aquest sentit, cal aprofitar els recursos ja existents i conservar-los per a que no es desequilibri el sistema. Cal també, ha dit, “recuperar la presència i acció espontànies dels enemics naturals, malmesa per la pràctica de sistemes de producció intensius, amb una gestió devastadora i un ús indiscrimiant d’agents químics”. Aquesta problemàtica, ha afegit, “es posa de manifest especialment en conreus d’horta mediterranis, molt dinàmics i molt curts (amb una durada de 3-4 mesos). La diversitat dels conreus fa que proliferi la varietat de plagues, ja que el paisatge de la seva superfície canvia amb molta freqüència i les poblacions que causen danys a les parcel•les van d’un lloc cap a un altre, i això fa que el seu control sigui més complexe”.
A banda de reduir els efectes negatius de determinades pràctiques agrícoles (com ara l’ús d’insecticides d’ampli espectre), per conservar els agents de control biològic més eficaços, és necessari fer les modificacions que calgui en el seu hàbitat per afavorir la seva supervivència, la seva reproducció i la seva acció efectiva. Aquesta intervenció es realitza gestionant l’entorn del cultius, principalment en les cobertes i marges vegetals de les parcel•les.
Per la seva banda, Jaume Lordan, investigador del subprograma “Producció Ecològica i Bioenergia” de l’IRTA-EE Lleida, ha destacat també la incidència negativa de l’ús intensiu de l’agricultura durant les últimes dècades, que ha comportat una disminució considerable de la biodiversitat en el paisatge. Ha explicat que “si ens fixem en la regió fruitera de Lleida, predominen bàsicament les espècies vegetals plantades per l’home, i s’han anat eliminant progressivament aquelles altres que no eren productives”. Estudis recents posen de manifest que en paisatges diversos hi ha molta més presència de fauna auxiliar que contribueix a un millor control de determinades plagues. Lordan ha afegit, però, que “la diversitat per sí sola pot resultar també un inconvenient” i que cal tendir cap a la biodiversitat funcional, i que aquesta “es pot potenciar mitjançant aquelles espècies vegetals que atreuen fauna auxiliar i ofereixen un seguit de recursos que promocionen aquests enemics naturals que poden ajudar a controlar les plagues dels cultius”. Per últim, ha apuntat que en cas dels fruiters, aquestes espècies vegetals poden ser plantades entre els carrers o bé als marges de les finques com a tanques vegetals.
Una altra tasca que es porta a terme per millorar l’acció de control biològic és afavorir la cria dels enemics naturals en condicions controlades i alliberar-los als conreus, com ha destacat Montserrat Martí, tècnica de l’ADV de la Selva, on s’ha creat una unitat de cria de fauna auxiliar per al control de plagues. Martí ha parlat d’experiències pràctiques de biodiversitat funcional en parcel•les hortícoles.
Per últim, Xavier Pons, del Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal, ETSEA, de la Universitat de Lleida, ha fet un repàs des d’un punt de vista teòric de la diversitat funcional i quina influència pot tenir aquesta en el paisatge dels cultius extensius (principalment de panís i alfals). Els estudis que es fan al seu departament estant orientats cap a les tasques en control biològic necessàries per a la conservació d’aquests cultius. Pons ha detallat els enemics naturals que s’hi han trobat i les principals línies de treball que estan desenvolupant. Entre elles destaca la que estudia el moviment de depredadors entre cultius. Ha dit que “esbrinar els detalls concrets d’aquesta activitat de trasllat d’un cultiu a un altre, ens permetrà dotar-nos de més eines per dissenyar accions efectives sobre plagues en cultius extensius”.