Cultura

L’Amistat va acollir divendres passat al vespre la presentació del llibre L’Hostal del Met y la família Andreu, de Norbert Niubó, doctor en Psicologia Social per la Sorbona i fill de Mollerussa. L’autor, que va estar acompanyat per l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, en la presentació, va explicar que el llibre repassa la història de 15 generacions de la seva família per part materna i la vinculació que va tenir amb la ciutat al llarg de 450 anys al ser la propietària de L’Hostal del Met, punt de parada gairebé al llarg dels segles en la ruta entre Lleida i Barcelona. Niubó, que va dir que el llibre es basa en documentació extreta de diferents arxius de Catalunya, va indicar que els Andreu van donar 4 alcaldes a Mollerussa i va apuntar la possibilitat que el topònim de la ciutat, del qual se’n troba la primera menció l’any 1079, no procedeixi de l’àrab, com s’ha apuntat per diferents investigadors, sinó que sigui llatí i que provingui de la ciutat romana que va assegurar que hi havia sota la Vilaclosa de la ciutat.

Per la seva part, l’alcalde de Mollerussa va reconèixer l’esforç, la dedicació i la valentia de presentar part de la història de la ciutat de manera molt didàctica i demostrar així que “la història de Mollerussa va més enllà de l’arribada del tren i la construcció del Canal d’Urgell”. El llibre, segons va indicar Solsona, demostra que “Mollerussa ha estat i és un lloc estratègic i de pas a les terres de Lleida i que a vegades hem obviat la transcendència que va tenir l’Hostal del Met”, que estava situat a l’antiga N-II i que avui en dia és un edifici d’habitatges.

La presentació també va comptar amb la presència de l’historiador Esteve Mestre, el documentalista Vicent Lladonosa, l’escriptora local Anna Maria Freixes i el gerent de Gràfiques Molino, Antonio Molino, editor del llibre.
 

La Biblioteca Comarcal Jaume Vila va acollir divendres a la tarda la presentació de la pel•lícula documental Loba, de la realitzadora francesa Catherine Béchard, la qual relata com es viu el part en 4 països tant diferents com Cuba, Mèxic, Espanya i França. El film està en procés de gestació i és fruit d’una iniciativa de mecenatge privat per aconseguir els 20.000 euros que ha costat finançar-la.
La presentació del projecte, que té per objectiu generar debat al voltant de com es concep el moment del part en diferents llocs del mon, va arribar a la biblioteca de la mà de l’associació Llevadona i va reunir una trentena d’assistents.
 

Mollerussa acull avui la 2a Mostra d’Entitats, un esdeveniment que organitzat per l’Ajuntament i l’Associació AMIC Mollerussa i Cultura, que compta amb la participació de 38 entitats de tots els àmbits associatius de la ciutat, des de l’esportiu i el cultural a l’educatiu i el social. L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i el president d’AMIC, Esteve Aymerich, acompanyats pel regidor de Cultura, Jordi Pérez, han fet aquesta tarda la visita institucional a la mostra i han participat d’algunes de les activitats que s’hi han organitzat.

La mostra, que es fa a la plaça de Manuel Bertran, es complementa amb diferents activitats organitzades per les entitats participants i que s’han anat desenvolupant al llarg del dia a la plaça i també a la capella de Sant Isidori, espai aquest últim que, a banda de la interpretació dels Goig de Sant Isidori per part de la Coral Sant Isidori, ha acollit la presentació dels diferents enregistraments realitzats per AMIC a diferents veïns de la ciutat dins el projecte Memòria Oral que té per objectiu reunir diferents experiències en primera persona sobre fets que han marcat la història de la ciutat. Sessions de contaconts, partides d’escacs simultànies, una cistella de bàsquet per fer uns tirs o un taller de punt de llana han estat algunes de les activitats que han acollit la mostra a banda també de la ballada de diferents sardanes, una exhibició de country i també una cercavila amb gegants i gralles.

La Biblioteca Comarcal Jaume Vila va acollir ahir al vespre presentació del número 5 de la revista Mascançà, que recull les comunicacions que es van presentar en les 4es Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell, que es van fer l’any passat a Linyola. La presentació va comptar la presència de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual va dir que es tracta del primer número d’aquesta revista que coedita l’Ajuntament conjuntament amb Mascançà amb la voluntat “de garantir-ne el futur i aportar tranquil•litat als investigadors que hi publiquen”. Solsona va assegurar que “no som conscients de la potencialitat de la gent que es dedica a la investigació de la comarca” i de la seva contribució a enfortir-ne la identitat per tal de saber “qui som, d’on venim i cap a on anem”. Així mateix, va destacar els tres articles que inclou la revista sobre Mollerussa com són Lo Parrot: llegenda, història i enigma, de Felip Gallart i Vicent Lladonosa; El funcionament i les característiques de la creació d’un centre d’intercanvi d’aigua a la zona del Canal d’Urgell, de Montserrat Viladrich, i el d’Esteve Mestre i Ton Solé sobre la revolta veïnal que hi va haver al 1974 a Mollerussa per reclamar un disseny espaiós de la plaça de l’Ajuntament.

Per la seva part, el president de Mascançà, Joan Yeguas, va agrair l’ajuda tant de l’Ajuntament com de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell per tal de continuar la revista i va reivindicar la necessitat de vetllar pel passat històric. Yeguas va recordar que el fet de comptar ja amb un 5è número de la revista la situa en el cinquè lloc en un rànquing universitari que n’avala la vigència. En aquest sentit, va explicar que des del primer número ja s’han donat a conèixer 57 estudis de 40 investigadors diferents i a més s’han publicat 20 ressenyes. Fent un repàs de la temàtica va indicar que la majori d’aquests estudis, en concret 21, són d’història contemporània motiu pel qual va fer una crida per cobrir les mancances en altres àmbits de la investigació. Així mateix, va dir que la revista ha tingut en el darrer any 3.100 visites per Internet i com a dada significativa va dir que un 61% dels que la consulten són de fora de l’Estat espanyol.

El del coordinador de la revista, Josep Camps, de la seva banda, va destacar el reconeixement científic que ha assolit la publicació gracies al seu rigor amb articles que parteixen d’una documentació acurada i també a la tasca feta en la divulgació. Camps va dividir el contingut de la revista en dos grans blocs; els articles històrics com el que parla de la proclamació de la República al Pla d’Urgell o el de la Guerra Civil a Torregrossa, entre altres, i de caire més científic, com els que parlen de la flora a l’Estany d’Ivars-Vila-sana. Així mateix va presentar la nova secció que sota el títol de Marçalades presentarà textos inèdits d’un escriptor del Pla d’Urgell i que en aquesta ocasió corre a càrrec de Joan Francesc Dalmau. Per la seva part el director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, Daniel Vilarrúbias, es va mostrar satisfet de la contribució de l’arxiu ja que molts dels investigadors que han publicat en la revista s’han basat en documentació allí guardada i això dóna valor a l’equipament i a la tasca que s’hi du a terme.
 

Mollerussa acollirà el proper dissabte dia 11 la 2a Mostra d’Entitats, un esdeveniment que organitzat per l’Ajuntament i l’Associació AMIC Mollerussa i Cultura, comptarà amb la participació de 38 entitats de tots els àmbits associatius de la ciutat, des de l’esportiu i el cultural a l’educatiu i el social. Així ho han explicat aquest matí l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i el president d’AMIC, Esteve Aymerich, acompanyats pel regidor de Cultura, Jordi Pérez. Solsona ha indicat que és tracta d’una jornada, que per segon any consecutiu, “demostrarà la capacitat i la potencialitat que té la societat civil organitzada de Mollerussa”. Així mateix, també s’ha referit al fet que la mostra servirà també per encaminar l’encàrrec que va fer l’Ajuntament a l’associació AMIC de crear un Observatori d’Entitats per conèixer millor el teixit associatiu de que disposa la ciutat i “la gent compromesa que en forma part i que dedica el seu temps lliure a treballar per Mollerussa” per tal d’unir esforços entre la societat civil i les administracions.

La mostra, que tindrà lloc de les 10 del matí a les 7 de la tarda a la plaça de Manuel Bertran, es complementarà amb diferents activitats organitzades per les entitats participants i que s’aniran desenvolupant al llarg del dia tant a la plaça on estaran ubicades les paredes com també en tres indrets més del centre de la ciutat com són la plaça Major, la plaça de l’Ajuntament i la capella de Sant Isidori, espai aquest últim que, a banda de la interpretació dels Goig de Sant Isidori per part de la Coral Sant Isidori, acollirà al llarg del matí i la tarda la projecció dels enregistraments realitzats per AMIC a diferents veïns de la ciutat dins el projecte Memòria Oral que té per objectiu reunir diferents experiències en primera persona sobre fets que han marcat la història de la ciutat, segons ha explicat Aymerich.

Pel que fa a la plaça Major, serà l’escenari de les diferents sessions de Conta contes que arribaran de la mà de Creu Roja al llarg del matí i a la tarda concentrarà una partida simultània d’escacs, organitzada pel Club d’Escacs. A la plaça de Manuel Bertran, a banda de les parades de les 38 entitats també hi haurà una demostració de Lego al matí organitzada per l’Ampa La Salle i a la tarda un taller de punt per part de La Rebel•lió de les Llanes. La plaça de l’Ajuntament concentrarà, per la seva part, les activitats musicals i de dansa amb un curs d’iniciació als punts lliures al matí i una ballada de sardanes a la tarda, les dues activitats organitzades per l’Agrupació Sardanista, a les que seguirà una demostració de country a càrrec del Big Ben Country. Així mateix, també hi haurà al matí a una cercavila amb gegants i grallers a càrrec del Casal Popular L’Arreu que es passejarà per tot el centre de la ciutat. Així mateix, al llarg del dia també hi haurà altres activitats de més petit format als mateixos estands de les entitats participants, ha precisat Aymerich, qui ha indicat que enguany la mostra ha fet un pas endavant i s’ha professionalitat una mica més pel que fa la capacitat organitzativa.

Mollerussa acollirà el proper 18 d’octubre al Teatre L’Amistat les 5es Jornades d’Estudis Comarcals sobre el Pla d’Urgell, que organitzen conjuntament l’Ajuntament i el Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà amb l’objectiu de reunir investigadors de diferents àmbits i formació amb el públic interessat en les variades temàtiques que s’hi presenten totes en relació a la comarca. Així ho han explicat aquest matí l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i el representant de Mascançà, Josep Maria Cabau, acompanyats del regidor de Cultura, Jordi Pérez, i de la directora de la Biblioteca Comarcal Jaume Vila, Diana Solé, la qual forma part de la direcció de la revista que s’edita amb les diferents comunicacions presentades a les jornades, que en aquesta ocasió seran un total de 14 d’àmbits diversos. Solsona s’ha mostrat satisfet que la capital pugui acollir aquestes jornades que en aquesta ocasió compten també amb l’aportació d’investigadors vinculats a l’àmbit de la Universitat de Lleida interessats en donar a conèixer diferents aspectes de la comarca.
Les jornades començaran a les 9 del matí amb l’acte de benvinguda a càrrec de l’alcalde, el president del Consell Comarcal, Francesc Fabregat, i Joan Yeguas, president de Mascançà, a la que seguirà la ponència inaugural per part del catedràtic d’Universitat i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Gaspar Feliu, qui parlarà sobre El primer cadastre del Pla d’Urgell. Tot seguit s’aniran presentant les diferents ponències agrupades segons la temàtica. Així dins l’àmbit de les ciències naturals, Fermí Sort i David Guixé explicaran el Seguiment dels mamífers a l’estany d’Ivars i Vila-sana mentre que l’àmbit geogràfic, sociològic i pedagògic, Jordi Domingo farà un seguit de Reflexions al voltant de la societat del Pla d’Urgell, Olga Bernad presentarà La integració social de l’alumnat d’orígen estranger al Pla d’Urgell i Glòria Jové parlarà del Viatges escolars a través del temps a partir del quadern de rotació del mestre Pau Farrús.
Altres àmbits que també estaran representats seran l’arqueològic amb La correspondència de Josep Colominas i Agustí Duran relacionada amb l’excavació arqueològica del Tossal de les Tenalles (Sidamon) l’any 1915, a càrrec d’Ignasi Garcés, i Les excavacions dels anys 1973-1974 i 1980 al Tossal del Molinet (El Poal), per part d’Emili Junyent i Joan B. López Meción. Pel que fa a la història, les ponències presentades seran Repensar el pla de Mascançà islàmic, de Jesús Brufal; La repressió després de la guerra de Successió a la plana d’Urgell ( 1714-1725), d’Esteve Mestre, i El comandant Capell, de Felip Gallart i Vicenç Lladonosa. Pel que fa l’àmbit artístic, Joan Yeguas ha treballat en les Curiositats arquitectòniques d’època moderna al Pla d’Urgell i Maria Garganté ha investigat a Isidre Puig Boada i l’església parroquial de Mollerussa. També l’àmbit lingüístic hi té un protagonisme amb L’empremta d’Occitània a l’onomàstica del Mascançà, de Xavi Gutiérrez, La muerte està fuera: un guió cinematogràfic inèdit de Jaume Vila i Miquel Lladó, per part d’Eduard Batlle, i Maria Mercè Marçal i la poesia infantil: Bruixa de dol (1977-1979) i La germana, l’estrangera (1981-1984), de Moisés Selfa.

Presentació del número 5 de la revista

D’altra banda, aquest proper dijous 9 d’octubre a les 9 del vespre a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila es farà la presentació del número 5 de la revista Mascançà, que recull les comunicacions que es van presentar en les 4es Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell, que van tenir lloc l’any passat a Linyola i que inclou comunicacions com la de la figura de Lo Parrot a càrrec de Felip Gallart i Vicent Lladonosa, 1974. Mollerussa tots a una: la plaça de l’Ajuntament, en la que Esteve Mestre i Ton Solé relaten una revolta veïnal viscuda a la capital o L’estany d’Ivars i Vila-sana, una eina de desenvolupament comarcal, per Daniel Altisent.
La presentació de la revista, que coediten conjuntament l’Ajuntament i Mascançà, comptarà amb la intervenció de l’alcalde Marc Solsona; del president de Mascançà, Joan Yeguas; del director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, Daniel Vilarrúbias; i del coordinador de Mascançà, Josep Camps.

La Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa va acollir ahir el recital poètic audiovisual Amb guix escric el meu nom… en el qual la companyia Cassigalls va repassar l’obra de Maria Mercè Marçal. Tant aquest aquesta activitat com la de L’Hora del Conte que va tenir lloc dimecres s’emmarquen també dins dels actes organitzats amb motiu del Correllengua’14, que enguany precisament ret homenatge a la figura d’aquesta poetessa i narradora d’Ivars d’Urgell, per la seva profunda estima per la llengua, el país i la lluita pels drets de la dona.

El Correllengua’14 tindrà continuïtat aquest dissabte a la plaça Major on a partir de les 10 es farà l’acte central, impulsat pel Casal Popular L’Arreu amb la col•laboració de l’Agrupació Sardanista de Mollerussa i el Consorci de Normalització Lingüística, amb un esmorzar popular de coca i xocolata desfeta, jocs tradicionals i lingüístics, una cercavila de cultura popular, una ballada de sardanes i la lectura del manifest a càrrec de membres de Voluntariat per la Llengua.
 

La Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa va encetar ahir la programació adreçada al públic infantil amb una sessió de L’Hora del Conte amb el narrador i titellaire Albert Estengre, el qual va posar en escena Avi, que va passar el 1714?, que va servir per explicar a la vuitantena d’assistentes què celebrem els catalans el 1714 a través d’un espectable basat en una adaptació del llibre La meva primera Diada de Jaume Clotet i Rut Bisbe.

La programació segueix avui a dos quarts de 9 del vespre amb un recital poètic audiovisual, que sota el títol Amb guix escric el meu nom… la companyia Cassigalls repassarà l’obra de Maria Mercè Marçal. Tant aquest aquesta activitat com la de L’Hora del Conte que va tenir lloc ahir s’emmarquen també dins dels actes organitzats amb motiu del Correllengua’14, que enguany precisament ret homenatge a la figura d’aquesta poetessa i narradora d’Ivars d’Urgell, per la seva profunda estima per la llengua, el país i la lluita pels drets de la dona.

El Correllengua’14 tindrà continuïtat aquest dissabte a la plaça Major on a partir de les 10 es farà l’acte central, impulsat pel Casal Popular L’Arreu amb la col•laboració de l’Agrupació Sardanista de Mollerussa i el Consorci de Normalització Lingüística, amb un esmorzar popular de coca i xocolata desfeta, jocs tradicionals i lingüístics, una cercavila de cultura popular, una ballada de sardanes i la lectura del manifest a càrrec de membres de Voluntariat per la Llengua.
 

La Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa serà l’única de Lleida i una de les 20 de tota Catalunya que participen de la iniciativa Codeclub.cat destinada a formar nens i nenes de 10 a 12 anys per tal que aprenguin a programar ordinadors, segons ha explicat aquest matí l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat de la directora de la biblioteca Diana Solé. La formació, que és gratuïta i està promoguda pel Servei de Biblioteques de la Generalitat, tindrà una durada de 12 setmanes i es farà dissabte al matí a la mateixa biblioteca de les 10 a dos quarts de 12 del matí. En aquest sentit, Solsona ha explicat que es tracta d’una iniciativa que “ens torna a posicionar com a ciutat liderant una dinàmica cultural que ens diferencia”.
Les classes, que començaran el proper 18 d’octubre, seran impartides per estudiants voluntaris de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) tal i com recull el projecte, el qual aposta per una oferta formativa atractiva en una franja d’edat clau per fidelitzar els usuaris a les biblioteques i que alhora estimula la creativitat dels infants en un llenguatge que esdevindrà molt important en un futur proper, segons ha explicat Diana Solé. Un altre dels objectius és fomentar l’equitat i és per això que es promou la participació paritària al 50% amb la voluntat també de contribuir a incentivar vocacions científico-tecnològiques entre els infants. Al tractar-se d’un projecte pilot, la idea és avaluar-ne els resultats per tal de poder-lo estendre a la resta de biblioteques públiques. Donat que únicament poden participar 12 alumnes en aquest curs, la biblioteca organitzarà el proper dilluns dia 6 a les 7 de la tarda una sessió informativa per a les famílies interessades en fer les inscripcions, que es faran aquell mateix dia.

Nova temporada d’activitats per a tots els públics

D’altra banda, la biblioteca començarà el proper 1 d’octubre la nova temporada d’activitats adreçades a tots els públics amb la voluntat d’ampliar l’oferta cultural d’aquest servei, segons ha explicat el responsable de la programació, Josep Miquel Varea. Així, pel que fa al públic infantil hi ha programades tres sessions de L’Hora del Conte, una cada mes, i dos tallers, el primer al 15 d’octubre en què es treballarà el còmic de la mà de professionals de la revista Cavall Fort i un altre els dies 12 i 14 de novembre sobre Som uns manetes… amb la música. Pel que fa a les sessions de contacontes, la primera serà el dia 1 amb el narrador Albert Estengre i Avi, que va passar el 1714?, que forma part dels actes organitzats amb motiu del Correllengua; la segona tindrà lloc el 5 de novembre amb La Castanyera i els seus secrets, de la Cia. Fes-t’ho com vulguis i la darrera serà el 17 de desembre amb La Cremallera i els seus Contes de Nadal.
Les activitats programades pels adults començaran el 2 d’octubre amb un recital poètic audiovisual, que sota el títol Amb guix escric el meu nom… repassarà l’obra de Maria Mercè Marçal i que també forma part dels actes del Correllengua. El 9 d’octubre es farà la presentació del número 5 de la revista Mascançà. El 10 d’octubre es presentarà el projecte Loba al Pla d’Urgell i per acabar el mes d’octubre hi haurà dues presentacions de llibres. Un és Geografia literària: comarques lleidatanes, l’Alt Pirineu i l’Aran, de Llorenç Soldevila, el 16 d’octubre, i l’altre La sergent Anna Grimm, de Montse Sanjuan, el 23 d’octubre.
 

La Biblioteca Comarcal Jaume Vila va acollir el passat divendres al vespre la presentació de l’estudi Generació 2014, escrit per Adrià Aldomà i Albert Barqué, els quals fan una prospectiva de Catalunya des del punt de vista de la generació que actualment està assolint la vida adulta, els nascuts a la dècada dels 80. Els autors, que fan una exploració dels condicionants i la possible configuració del nostre món d’aquí a 25 o 30 anys, van anar desgranant davant la vuitantena d’assistents a l’acte les diferents conclusions a les quals han arribat després d’analitzar tres dels pilars de la societat com són l’economia, l’educació i la cultura i la política. La presentació de la investigació, que ha estat editada i publicada pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, integrat a la Secretaria General del Departament de Presidència de la Generalitat, va comptar amb la participació de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual va felicitar els autors per la reflexió tant completa que han fet “d’un futur no llunyà” en el qual “caldrà trobar la manera de reformular la cohesió en base al nou llenguatge que se’ns planteja”.
Així, entre les reflexions que van exposar els autors respecte al panorama polític hi ha la “gran oportunitat que té ara Catalunya per dissenyar sistemes adaptats al segle XXI”. En aquest sentit, la seva proposta passa per una democràcia més flexible que sigui capaç de crear un debat autoorganitzat que ajudi a potenciar els individus i el seu benestar. És per això que els autors afirmen que els estats hauran d’innovar ja que hi haurà una erosió del concepte del liberalisme que ara impera.
Pel que fa a l’escenari econòmic, segons les conclusions de l’estudi, les màquines aniran substituint les feines més infravalorades i això farà augmentar les desigualtats, sobretot per la implantació creixent de les noves tecnologies en tots els àmbits. Per aquest motiu, segons els autors de l’estudi, ens caldrà atraure talent i mà d’obra qualificada de l’exterior, per la qual cosa van apuntar la necessitat d’evitar l’emigració constant de joves preparats per tal de revertir aquest futur.
Quant a l’educació i la cultura, l’impacte del progrés tecnològic serà determinant de manera que el llenguatge a potenciar serà el de la programació, segons l’estudi, que afirma que determinats coneixements quedaran obsolets i el que caldrà serà apostar per l’educació emocional i la capacitat de l’individu de relacionar-se, d’abstraure’s i de sintetitzar.
Adrià Aldomà, de Miralcamp, és doctorand en Filosofia de la Ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Filosofia Contemporània també a l’UAB i Albert Barqué, de Mollerussa, és investigador doctorand en ciències cognitives a la City University London i divulgador científic a El Periódico amb el projecte Neurocàpsules.